divendres, 19 de març del 2010
dijous, 18 de març del 2010
Un diari de l'exili
Biografia:
Joan Serra Pla va nèixer a Barcelona l'any 1916. Va estudiar literatura catalana i aquitectura. L'any 1939 es va haver d'exiliar a França. Va morir al 1960 a Toulouse.
DIA 1
Marxo de casa, del barri, de la meva terra, Catalunya. Sé que si em quedo em mataran, sóc republicà. Haig de deixar aquí a la meva dona i al meu nen que acaba de néixer. A ells no els hi faran res, passaran gana, però no corren perill. Jo me'n vaig cap a França, és l’única esperança que em queda. Agafo una maleta, amb una mica de roba, una foto on hi sortim tota la família i poca cosa més. Sé que molt probablement no els tornaré a veure en molt temps.
Està ple de gent. Tothom marxa, ningú vol quedar-se a casa esperant la seva mort. L’única esperança que ens queda és marxar, potser ens espera un futur millor. Pel camí anem deixant coses, anem buidant la maleta. Estem cansats, i no volem portar gaire pes. Ara només em queda un jersei i uns pantalons. La qüestió és alleugerar el pas.
Tinc molta gana, però menjar les plantes que hi ha per aquí no sembla gaire saludable. També tinc sed, però ja no em queda aigua a la cantimplora.
Nosaltres volem arribar al nostre destí, creuar la frontera. No volem una altre cosa, fugim, patim per la nostra vida. Sabem que un cop creuada la frontera, estarem segurs.
DIA 2
He arribat, sóc viu. El camí ha sigut molt dur. Però desafortunadament, sembla que aquí no ens tractaran gaire bé. Hi ha soldats francesos per tot arreu i ens envien a una platja. No hi ha barraques, ni serveis mèdics, tampoc hi ha menjar enlloc. Suposo que això serà un lloc provisional. Hi ha molta gent, homes, dones i nens. La majoria som catalans i republicans. Tots hem escapat de la mort, encara que alguns s'han quedat pel camí.
Fa molt fred aquí, la tramuntana bufa amb molta força. Espero que no ens hi facin passar la nit.
Després de passar tot el dia aquí, suposem que la nit també la passarem a la platja. No tenim mantes, tampoc anem gaire abrigats. Els nens ploren de gana. La gent no s'aguanta de peu. Anem bruts. Tenim sed i gana. Molt dels que som aquí, demà al matí serem morts. No ens donen ni menjar ni aigua. Tampoc res per abrigar-nos. Aquesta és la meva primera nit aquí i sembla que ho passaré bastant malament.
DIA 3
Ja m'he despertat, la nit se m’ha fet eterna. Sembla que no fa gaire fred aquí. Hi ha gent que no s'aixeca. Comencem a despertar-los. Però no, ja no es tornaran a despertar mai més. Ara dormiran per sempre. Són morts. Hi molta gent morta. Com ho poden haver premés. Ens podien haver donat alguna manta, i no hagués hagut cap mort. La gana i la fred, els han matat. Dono les gràcies a Déu per estar viu. Però també sé que si haig de passar una altre nit com aquesta, no sobreviuré.
Passa un camió, ens pensem que ens porten alguna cosa per menjar, però no. Venen a buscar els morts en un camió. Ens tracten com animals. Són morts, penso que mereixen una mica de respecte. No trobo normal que se’ls emportin en un camió.
Aquí la ràbia, la desesperació, el dolor i el cansament, comencen a aparèixer. Tothom vol marxar d'aquí. No sé si a Catalunya hagués estat millor. Ara ja no sé si preferia esperar l'hora de la meva mort a casa o perdre la meva dignitat.
Uns soldats senegalesos comencen a tacar-nos amb un filat. Ens estan tancant. Definitivament, no podrem sortir tan fàcilment d'aquí. Sembla que això ja és més que definitiu.
DIA 4
Sembla que avui ens porten una mica de menjar, pà sec i llenties. La gent es baralla per aconseguir-ne un tros. Els senegalesos se'n riuen de nosaltres i fan apostes sobre qui agafarà un tros de pà més gran. Això sí que no es pot permetre, prefereixo morir en dignitat que no perdre-la i viure. Ho he comentat pel campament i hem decidit que demà donarem el pà als que no es puguin aixecar i el que sobri ens ho repartirem entre nosaltres com a bons germans. De tot faltava al camp, però et dic jo que si alguna cosa sobrava, era el companyarisme i l'amabilitat. Sembla que ens han portat unes quantes fustes, hem construït unes quantes barraques. Sentim pels altaveus que Franco ha guanyat la guerra, tot el camp queda en silenci, mut, poc a poc la gent es va retirant als seus llocs inicials, a alguns veus que se'ls cau una llàgrima, però tots sabem que hem de ser forts i valents. Tots trobem a faltar la família, els companys, i sobretot la nostra terra CATALUNYA. Ara toca dormir, torna a fer molta fred, alguns avui serà el seu últim dia.
DIA 5
Avui fa sol, molt de sol. Tan de bo n’hi hagués ahir a la nit, i escalfés tan com ara. Els soldats vénen amb bombes d’aigua i les claven a la sorra. Estan tan a prop del mar, que no sé si tindrà un gust salat. Ho provo. Aaaai! És massa salat, ni s’apropa al que m’imaginava. Sento un dolor, a la panxa hi tinc un gran dolor. No puc, no puc. Prou! Que pari aquest mal! Aaaai! He de sortir a fora ràpidament! Em trobo a molta gent en el mateix estat que jo. Veig a l’Artur, que de cop i volta cau al terra, comença a rodolar per la sorra, baixa per el costat que dóna al mar. M’hi intento acostar però no tinc prous forces ni per aguantar-me dret. Vaig al canal més proper, ple d’excrements, també hi deixaré el meu, no m’aguanto, si no ho faig exploto. Un francès fa sonar una campana, és l’hora de menjar el bacallà. Ja tenia la boca salada per l’aigua, que poc més em faltava el bacallà tan sec. Torno a la meva tenda, hi ha en Wilfred, un home que comparteix la meva tenda, però que no conec de res. Hi intento parlar, però no respon. L’Artur va ser qui em va dir que a aquest home l’anomenaven Wilfred. Tenia un bigoti espès, i uns cabells tirant a blancs. El vaig sacsejar, no responia, ara veia que era per això que no parlava. S’acabava d’unir amb el meu amic Artur. Jo ja no tenia absolutament ningú amb mi. Em quedo sol, totalment sol, no hi ha ningú més que jo. Milagrosament veig les estrelles. Sobrevisc un altre dia.
Joan Serra Pla va nèixer a Barcelona l'any 1916. Va estudiar literatura catalana i aquitectura. L'any 1939 es va haver d'exiliar a França. Va morir al 1960 a Toulouse.
DIA 1
Marxo de casa, del barri, de la meva terra, Catalunya. Sé que si em quedo em mataran, sóc republicà. Haig de deixar aquí a la meva dona i al meu nen que acaba de néixer. A ells no els hi faran res, passaran gana, però no corren perill. Jo me'n vaig cap a França, és l’única esperança que em queda. Agafo una maleta, amb una mica de roba, una foto on hi sortim tota la família i poca cosa més. Sé que molt probablement no els tornaré a veure en molt temps.
Està ple de gent. Tothom marxa, ningú vol quedar-se a casa esperant la seva mort. L’única esperança que ens queda és marxar, potser ens espera un futur millor. Pel camí anem deixant coses, anem buidant la maleta. Estem cansats, i no volem portar gaire pes. Ara només em queda un jersei i uns pantalons. La qüestió és alleugerar el pas.
Tinc molta gana, però menjar les plantes que hi ha per aquí no sembla gaire saludable. També tinc sed, però ja no em queda aigua a la cantimplora.
Nosaltres volem arribar al nostre destí, creuar la frontera. No volem una altre cosa, fugim, patim per la nostra vida. Sabem que un cop creuada la frontera, estarem segurs.
DIA 2
He arribat, sóc viu. El camí ha sigut molt dur. Però desafortunadament, sembla que aquí no ens tractaran gaire bé. Hi ha soldats francesos per tot arreu i ens envien a una platja. No hi ha barraques, ni serveis mèdics, tampoc hi ha menjar enlloc. Suposo que això serà un lloc provisional. Hi ha molta gent, homes, dones i nens. La majoria som catalans i republicans. Tots hem escapat de la mort, encara que alguns s'han quedat pel camí.
Fa molt fred aquí, la tramuntana bufa amb molta força. Espero que no ens hi facin passar la nit.
Després de passar tot el dia aquí, suposem que la nit també la passarem a la platja. No tenim mantes, tampoc anem gaire abrigats. Els nens ploren de gana. La gent no s'aguanta de peu. Anem bruts. Tenim sed i gana. Molt dels que som aquí, demà al matí serem morts. No ens donen ni menjar ni aigua. Tampoc res per abrigar-nos. Aquesta és la meva primera nit aquí i sembla que ho passaré bastant malament.
DIA 3
Ja m'he despertat, la nit se m’ha fet eterna. Sembla que no fa gaire fred aquí. Hi ha gent que no s'aixeca. Comencem a despertar-los. Però no, ja no es tornaran a despertar mai més. Ara dormiran per sempre. Són morts. Hi molta gent morta. Com ho poden haver premés. Ens podien haver donat alguna manta, i no hagués hagut cap mort. La gana i la fred, els han matat. Dono les gràcies a Déu per estar viu. Però també sé que si haig de passar una altre nit com aquesta, no sobreviuré.
Passa un camió, ens pensem que ens porten alguna cosa per menjar, però no. Venen a buscar els morts en un camió. Ens tracten com animals. Són morts, penso que mereixen una mica de respecte. No trobo normal que se’ls emportin en un camió.
Aquí la ràbia, la desesperació, el dolor i el cansament, comencen a aparèixer. Tothom vol marxar d'aquí. No sé si a Catalunya hagués estat millor. Ara ja no sé si preferia esperar l'hora de la meva mort a casa o perdre la meva dignitat.
Uns soldats senegalesos comencen a tacar-nos amb un filat. Ens estan tancant. Definitivament, no podrem sortir tan fàcilment d'aquí. Sembla que això ja és més que definitiu.
DIA 4
Sembla que avui ens porten una mica de menjar, pà sec i llenties. La gent es baralla per aconseguir-ne un tros. Els senegalesos se'n riuen de nosaltres i fan apostes sobre qui agafarà un tros de pà més gran. Això sí que no es pot permetre, prefereixo morir en dignitat que no perdre-la i viure. Ho he comentat pel campament i hem decidit que demà donarem el pà als que no es puguin aixecar i el que sobri ens ho repartirem entre nosaltres com a bons germans. De tot faltava al camp, però et dic jo que si alguna cosa sobrava, era el companyarisme i l'amabilitat. Sembla que ens han portat unes quantes fustes, hem construït unes quantes barraques. Sentim pels altaveus que Franco ha guanyat la guerra, tot el camp queda en silenci, mut, poc a poc la gent es va retirant als seus llocs inicials, a alguns veus que se'ls cau una llàgrima, però tots sabem que hem de ser forts i valents. Tots trobem a faltar la família, els companys, i sobretot la nostra terra CATALUNYA. Ara toca dormir, torna a fer molta fred, alguns avui serà el seu últim dia.
DIA 5
Avui fa sol, molt de sol. Tan de bo n’hi hagués ahir a la nit, i escalfés tan com ara. Els soldats vénen amb bombes d’aigua i les claven a la sorra. Estan tan a prop del mar, que no sé si tindrà un gust salat. Ho provo. Aaaai! És massa salat, ni s’apropa al que m’imaginava. Sento un dolor, a la panxa hi tinc un gran dolor. No puc, no puc. Prou! Que pari aquest mal! Aaaai! He de sortir a fora ràpidament! Em trobo a molta gent en el mateix estat que jo. Veig a l’Artur, que de cop i volta cau al terra, comença a rodolar per la sorra, baixa per el costat que dóna al mar. M’hi intento acostar però no tinc prous forces ni per aguantar-me dret. Vaig al canal més proper, ple d’excrements, també hi deixaré el meu, no m’aguanto, si no ho faig exploto. Un francès fa sonar una campana, és l’hora de menjar el bacallà. Ja tenia la boca salada per l’aigua, que poc més em faltava el bacallà tan sec. Torno a la meva tenda, hi ha en Wilfred, un home que comparteix la meva tenda, però que no conec de res. Hi intento parlar, però no respon. L’Artur va ser qui em va dir que a aquest home l’anomenaven Wilfred. Tenia un bigoti espès, i uns cabells tirant a blancs. El vaig sacsejar, no responia, ara veia que era per això que no parlava. S’acabava d’unir amb el meu amic Artur. Jo ja no tenia absolutament ningú amb mi. Em quedo sol, totalment sol, no hi ha ningú més que jo. Milagrosament veig les estrelles. Sobrevisc un altre dia.
El Ritme del Cor
4. Representeu gràficament les dades de la taula de l'activitat 2 que heu anotat durant la sortida. (una gràfica per cada alumne/a)
5. Compareu els resultats obtinguts després de fer una activitat física curta i intensa amb els obtinguts després de fer una activitat física moderada i de llarga durada.
Al començament es pot veure que en l’esforç de caminar les dos persones tenien les mateixes pulsacions en un minut. En canvi, en l’esforç de córrer hi havia una gran diferència entre les dos persones.
En les dos persones que caminaven, hi havia una d’elles que tenia menys pulsacions que l’altre, encara que en els 3, 4 i 6 minuts es queden amb les mateixes pulsacions.
Podem comprovar que en les persones que corren, hi ha una que pot tenir el cor una mica més gran ja que les seves pulsacions són menors a la del seu company, i només en el final podem veure que queden amb les mateixes pulsacions.
En general podem veure que les dues persones que corren, tenen mes facilitats per recuperar-se que les dues persones que caminen, degut al resultats que s’observen
6. Quines són les partsdel cos que han participat més en l'esforç? Expliqueu detalladament com obtenen energia aquests òrgans.
Les parts que més han participat han estat: l'aparell locomotor, sistema circulatori i el sistema respiratori.
Els òrgans obtenen energia gràcies a la respiració cel·lular que fan els mitocondris, aquests obtenen oxigen i matèria orgànica que porta la sang. L'oxigen l'obté dels pulmons i d'allà passa als alvèols que estan recoberts per vasos sanguinis i l'oxigen va a passar a la sang. La matèria orgànica s'obté quan ens nodrim, a l'intestí prim s'absorbeixen els nutrients i passen al sistema circulatori. Els mitocondris de les cèl·lules agafen oxigen i matèria orgànica, i obté ATP o energia, CO2(diòxid de carboni) i aigua.
7. Com ha variat el vostre ritme respiratori en funció de l'esforç realitzat?. Justifiqueu aquesta variació en funció de les necessitats energètiques del vostre aparell locomotor.
El ritme respiratori, en funció de l’esforç realitzat, depèn de la persona. Si fas un esforç curt i intens, et canses més i tardes més en recuperar-te. Si fas un esforç llarg i moderat, et canses menys i no costa tant recuperar-se.
8. Cerqueu informació per explicar com poden variar els resultats d'aquet exercici si es tracta d'una persona fumadora respecte a una persona no fumadora.
Els resultats poden canviar perquè els fumadors, tenen els pulmons més deteriorats i
per tant tenen més risc de patir malalties com l'asma i la bronquitis crònica. I això fa que no tinguin tanta resistència com els no fumadors. Els fumadors també tenen el cor més delicat i per tant el seu pols serà més irregular i tenen més risc de patir infarts de miocardi, trombosis, i hemorràgies cerebrals.
9. Ordeneu de més a menys les situacions en què el cor batega més de pressa: a classe parlant amb els companys, a classe abans d'un exàmen, dormint, després de córrer per no perdre l'autobús i durant un partit de bàsquet.
La situació que requereix que el cor bategui més de pressa és: després de còrrer per no perdre l'autobús, durant un partit de bàsquet, abans d'un exàmen, parlant amb els companys, a classe, i finalment, dormint.
5. Compareu els resultats obtinguts després de fer una activitat física curta i intensa amb els obtinguts després de fer una activitat física moderada i de llarga durada.
Al començament es pot veure que en l’esforç de caminar les dos persones tenien les mateixes pulsacions en un minut. En canvi, en l’esforç de córrer hi havia una gran diferència entre les dos persones.
En les dos persones que caminaven, hi havia una d’elles que tenia menys pulsacions que l’altre, encara que en els 3, 4 i 6 minuts es queden amb les mateixes pulsacions.
Podem comprovar que en les persones que corren, hi ha una que pot tenir el cor una mica més gran ja que les seves pulsacions són menors a la del seu company, i només en el final podem veure que queden amb les mateixes pulsacions.
En general podem veure que les dues persones que corren, tenen mes facilitats per recuperar-se que les dues persones que caminen, degut al resultats que s’observen
6. Quines són les partsdel cos que han participat més en l'esforç? Expliqueu detalladament com obtenen energia aquests òrgans.
Les parts que més han participat han estat: l'aparell locomotor, sistema circulatori i el sistema respiratori.
Els òrgans obtenen energia gràcies a la respiració cel·lular que fan els mitocondris, aquests obtenen oxigen i matèria orgànica que porta la sang. L'oxigen l'obté dels pulmons i d'allà passa als alvèols que estan recoberts per vasos sanguinis i l'oxigen va a passar a la sang. La matèria orgànica s'obté quan ens nodrim, a l'intestí prim s'absorbeixen els nutrients i passen al sistema circulatori. Els mitocondris de les cèl·lules agafen oxigen i matèria orgànica, i obté ATP o energia, CO2(diòxid de carboni) i aigua.
7. Com ha variat el vostre ritme respiratori en funció de l'esforç realitzat?. Justifiqueu aquesta variació en funció de les necessitats energètiques del vostre aparell locomotor.
El ritme respiratori, en funció de l’esforç realitzat, depèn de la persona. Si fas un esforç curt i intens, et canses més i tardes més en recuperar-te. Si fas un esforç llarg i moderat, et canses menys i no costa tant recuperar-se.
8. Cerqueu informació per explicar com poden variar els resultats d'aquet exercici si es tracta d'una persona fumadora respecte a una persona no fumadora.
Els resultats poden canviar perquè els fumadors, tenen els pulmons més deteriorats i
per tant tenen més risc de patir malalties com l'asma i la bronquitis crònica. I això fa que no tinguin tanta resistència com els no fumadors. Els fumadors també tenen el cor més delicat i per tant el seu pols serà més irregular i tenen més risc de patir infarts de miocardi, trombosis, i hemorràgies cerebrals.
9. Ordeneu de més a menys les situacions en què el cor batega més de pressa: a classe parlant amb els companys, a classe abans d'un exàmen, dormint, després de córrer per no perdre l'autobús i durant un partit de bàsquet.
La situació que requereix que el cor bategui més de pressa és: després de còrrer per no perdre l'autobús, durant un partit de bàsquet, abans d'un exàmen, parlant amb els companys, a classe, i finalment, dormint.
Biografia d'Abdó Terrader
Abdó Terrader va néixer a figueres el 1812 i va morir a Andalusia el 1856. Va ser un polític republicà va estudiar a Perpinyà. Va ser escollit alcalde de Figueres dos cops. El 1er: les autoritats no ho van acceptar i per no no jurar lleialtat a Baldomero Espartero, el van empresonar fins que es va exiliar a Perpinyà. Des d'allà va enviar un Pla de la Revolució “ La campana”. Va tornar a Figueres però va ser desterrat a sigüenza (1844) i aviat va tornar l'exili. 2n: 1854-1855, fins que Zapatero va destruí l'ajuntament.
Obres: La esplanada 1835, Micomicó 1838.
Obres: La esplanada 1835, Micomicó 1838.
La Campana
CANÇÓ LA CAMPANA
Ja és arribat lo dia que el poble tan volia.
Fugiu tirans que un poble vols ser rei.
La bandera dorada que ja veieu colpada.
Correm germans a l'aire enervolem.
Mireu-la que és salada, la senya ciutadana.
La llibertat us prometi si l'alcem.
[Ja la campana sona, el canó ja retrona. Anem republicans a la victòria, anem anem! A la victòria, anem anem!]
Lo garrot, l'escopeta, la fals i la forqueta. Oh catalans amb valor empunyem.
La cort i la noblesa amb l'orgull de la riquesa.
Caiguin d'un cop fins al nostre nivell.
La milicia i l'un clero no tindran més que un fuero.
D'un poble sols, no hi ha altre que el seu rei.
[Ja la campana sona, el canó ja retrona. Anem republicans a la victòria, anem anem! A la victòria, anem anem!]
L'ús públics funcionaris són dignes d'atmosfaris.
Depenguem tots, del popular congrés.
Busquem-nos tres banderes del poble i luego el venen.
Morin cremats sinó pau no tindrem.
[Ja la campana sona, el canó ja retrona. Anem republicans a la victòria, anem anem! A la victòria, anem anem!]
Un sol pago directe, i un sol ram de goletes.
Tothom de lli, serà pagat com deu.
Que pagui qui té renta o bé alguna preventa.
El qui no té, no pot pagar res.
Doneu-me la gavella lo dret de la portella.
No jornalers, mai més no pagarem.
[Ja la campana sona, el canó ja retrona. Anem republicans a la victòria, anem, anem! A la victòria, anem, anem! ]
ANEM!
Ja és arribat lo dia que el poble tan volia.
Fugiu tirans que un poble vols ser rei.
La bandera dorada que ja veieu colpada.
Correm germans a l'aire enervolem.
Mireu-la que és salada, la senya ciutadana.
La llibertat us prometi si l'alcem.
[Ja la campana sona, el canó ja retrona. Anem republicans a la victòria, anem anem! A la victòria, anem anem!]
Lo garrot, l'escopeta, la fals i la forqueta. Oh catalans amb valor empunyem.
La cort i la noblesa amb l'orgull de la riquesa.
Caiguin d'un cop fins al nostre nivell.
La milicia i l'un clero no tindran més que un fuero.
D'un poble sols, no hi ha altre que el seu rei.
[Ja la campana sona, el canó ja retrona. Anem republicans a la victòria, anem anem! A la victòria, anem anem!]
L'ús públics funcionaris són dignes d'atmosfaris.
Depenguem tots, del popular congrés.
Busquem-nos tres banderes del poble i luego el venen.
Morin cremats sinó pau no tindrem.
[Ja la campana sona, el canó ja retrona. Anem republicans a la victòria, anem anem! A la victòria, anem anem!]
Un sol pago directe, i un sol ram de goletes.
Tothom de lli, serà pagat com deu.
Que pagui qui té renta o bé alguna preventa.
El qui no té, no pot pagar res.
Doneu-me la gavella lo dret de la portella.
No jornalers, mai més no pagarem.
[Ja la campana sona, el canó ja retrona. Anem republicans a la victòria, anem, anem! A la victòria, anem, anem! ]
ANEM!
Activitat 1- Topografia
1) Expliqueu què significa l’escala 1:25000.
Cada centímetre del mapa són 25000 de la realitat.
2) Marqueu al vostre mapa el recorregut que feu el dia de la sortida. Mesureu-lo amb el curvímetre i trobeu la distància que heu recorregut.
El resultat és de 23,7cm en el mapa que són 4740m en la realitat.
3) Observeu les corbes de nivell del mapa i feu un perfil topogràfic de l’etapa.
4) Redacteu un petit article amb aquestes dades que haureu de penjar al vostre blog.
A la Vajol, s'hi troba el monument de l'exili situat a 520m d'altitud. És un monument de bronze, l'únic dedicat a l'exili a França. Representa un home i la seva filla de 6 anys que ha perdut una cama per bombardejos dels franquistes a Monzó. Es dirigien a Prats de Molló.
En direcció oest després de caminar 1360m, trobem la Mina Canta (Mas Castell) a 570m d'altitud. És una antiga Mina de talc. Joan Negrín (president de la Generalitat 1937-1939) va enviar-hi quadres del museu del Prado i molts diners, que més tard seria embarcat cap a Mèxic. Actualment no obert al públic.
Anant cap al nord-oest, a una distància de 2160m i una altitud de 730m, trobem el coll de lli, el lloc per on van creuar la frontera el 1939 les més importants autoritats republicans.
Agafant un camí direcció nord-est, es troba les illes a 1720m de distància i a 540m d'altitud. Allà, podem veure l'hostal dels Trabucaires, un establiment on segons els habitants de la zona, s'hi va allotjar Lluís Companys i al moment de marxar, la mestressa li va fer una truita que no va poder pagar pagar perquè no portava diners.
En direcció sud-est a 1800m de distància trobem el coll de Manrella a una altitud de 650m, va ser seu el 1939 de la Presidència de la República i de la Presidència del govern. Hi ha el monument dedicat a Lluís Companys (antic president de la Generalitat de Catalunya).
Seguint la carretera CI-505 i després un caminet, s'arriba a Can Barris, masia situada a 2640m del coll de Manrella i a 620m d'altitud, on es van allotjar per una nit abans d'anar cap a França, Manuel Azaña (1er ministre). Juan Negrín, (Antic President de la Generalitat), Lluís Companys, lehendakari José Antonio Aguirre més altres càrrecs del govern.
Finalment, si recorrem 1120m seguint un caminet direcció sud-est, es torna al punt inicial.
Cada centímetre del mapa són 25000 de la realitat.
2) Marqueu al vostre mapa el recorregut que feu el dia de la sortida. Mesureu-lo amb el curvímetre i trobeu la distància que heu recorregut.
El resultat és de 23,7cm en el mapa que són 4740m en la realitat.
3) Observeu les corbes de nivell del mapa i feu un perfil topogràfic de l’etapa.
4) Redacteu un petit article amb aquestes dades que haureu de penjar al vostre blog.
A la Vajol, s'hi troba el monument de l'exili situat a 520m d'altitud. És un monument de bronze, l'únic dedicat a l'exili a França. Representa un home i la seva filla de 6 anys que ha perdut una cama per bombardejos dels franquistes a Monzó. Es dirigien a Prats de Molló.
En direcció oest després de caminar 1360m, trobem la Mina Canta (Mas Castell) a 570m d'altitud. És una antiga Mina de talc. Joan Negrín (president de la Generalitat 1937-1939) va enviar-hi quadres del museu del Prado i molts diners, que més tard seria embarcat cap a Mèxic. Actualment no obert al públic.
Anant cap al nord-oest, a una distància de 2160m i una altitud de 730m, trobem el coll de lli, el lloc per on van creuar la frontera el 1939 les més importants autoritats republicans.
Agafant un camí direcció nord-est, es troba les illes a 1720m de distància i a 540m d'altitud. Allà, podem veure l'hostal dels Trabucaires, un establiment on segons els habitants de la zona, s'hi va allotjar Lluís Companys i al moment de marxar, la mestressa li va fer una truita que no va poder pagar pagar perquè no portava diners.
En direcció sud-est a 1800m de distància trobem el coll de Manrella a una altitud de 650m, va ser seu el 1939 de la Presidència de la República i de la Presidència del govern. Hi ha el monument dedicat a Lluís Companys (antic president de la Generalitat de Catalunya).
Seguint la carretera CI-505 i després un caminet, s'arriba a Can Barris, masia situada a 2640m del coll de Manrella i a 620m d'altitud, on es van allotjar per una nit abans d'anar cap a França, Manuel Azaña (1er ministre). Juan Negrín, (Antic President de la Generalitat), Lluís Companys, lehendakari José Antonio Aguirre més altres càrrecs del govern.
Finalment, si recorrem 1120m seguint un caminet direcció sud-est, es torna al punt inicial.
EXERCICI 1 (GEOGRAFIA)
A)Localitza al mapa les zones on hi ha més espais naturals protegits a Catalunya. Quins són els més importants? La zona on trobem més espais naturals són:
-A la part nord, hi trobem: a l'Est Cap de Creus, l'Albera, les Illes Medes, la garrotxa i els aiguamolls. Al Nord-Oest hi trobem: els Pirineus, el Cadí-Moixeró i les aigüestores i estany de Sant Maurici.
-A la part central hi ha: el Montseny, Montserra, Vall del Poblet, Sant Llorenç de munt i la Serra del Montsart.
-Finalment tirant cap a la part Sud-Est hi ha: el Delta de l'Ebre. Al Sud-Oest trobem els ports.
B)La Generalitat ha adoptat diverses mesures per a la protecció i conservació dels espais naturals.
Què volen dir aquestes sigles PEIN? Volen dir Pla d'Espais d'Interés Natural.
Quan es van aprovar? Es van aprovar el 14 de desembre de 1992.
El Pla d'Espais d'Interés Natural estableix la classificació dels espais naturals en quatre tipus. Quins són i escriu les característiques bàsiques de cadascun.
Parc Nacional= Territori extens i està prohibit explotar recursos naturals.
Parc Natural= Territori d'extensió variable, es pot fer activitats compatibles. Conservant els valors naturals.
Paratge natural d'Interés nacional= Territori d'extensió mitjana o reduïda, se'l coneix per la seva singularitat i els usos naturals compatibles en la conservació del paisatge.
Reserva Natural= Territori d'extensió reduïda, però alt interés científic. Activitats científiques amb accés restringit.
C)Per què creus que s'ha declarat àrea protegida el Cap de Creus? Aquesta zona quina categoria d'espai natural correspon? S'ha declarat àrea protegida per la seva flora i fauna. És un parc natural.
D)Busca informació sobre el tipus de vegetació i de fauna que habita i la seva importància. Hi predomina la vegetació mediterrànea: ginebra, ginebró, broc...
-A la part nord, hi trobem: a l'Est Cap de Creus, l'Albera, les Illes Medes, la garrotxa i els aiguamolls. Al Nord-Oest hi trobem: els Pirineus, el Cadí-Moixeró i les aigüestores i estany de Sant Maurici.
-A la part central hi ha: el Montseny, Montserra, Vall del Poblet, Sant Llorenç de munt i la Serra del Montsart.
-Finalment tirant cap a la part Sud-Est hi ha: el Delta de l'Ebre. Al Sud-Oest trobem els ports.
B)La Generalitat ha adoptat diverses mesures per a la protecció i conservació dels espais naturals.
Què volen dir aquestes sigles PEIN? Volen dir Pla d'Espais d'Interés Natural.
Quan es van aprovar? Es van aprovar el 14 de desembre de 1992.
El Pla d'Espais d'Interés Natural estableix la classificació dels espais naturals en quatre tipus. Quins són i escriu les característiques bàsiques de cadascun.
Parc Nacional= Territori extens i està prohibit explotar recursos naturals.
Parc Natural= Territori d'extensió variable, es pot fer activitats compatibles. Conservant els valors naturals.
Paratge natural d'Interés nacional= Territori d'extensió mitjana o reduïda, se'l coneix per la seva singularitat i els usos naturals compatibles en la conservació del paisatge.
Reserva Natural= Territori d'extensió reduïda, però alt interés científic. Activitats científiques amb accés restringit.
C)Per què creus que s'ha declarat àrea protegida el Cap de Creus? Aquesta zona quina categoria d'espai natural correspon? S'ha declarat àrea protegida per la seva flora i fauna. És un parc natural.
D)Busca informació sobre el tipus de vegetació i de fauna que habita i la seva importància. Hi predomina la vegetació mediterrànea: ginebra, ginebró, broc...
SISTEMA MUSCULAR ESQUELÈTIC (recerca d'informació)
1.És un tipus de de múscul format per fíbres llargues rodones de membrana cel·lula, el sarcolema. Els músculs esquelètics estan connectats a partir del sistema nerviós, es diuen músculs voluntaris. S'uneixen a l'òs mitjançant texit conjuntiu que s'anomenen tendons.
2.
Format per una sèrie de discos apilats que són alternativament clars i foscos. Els clars són elàstics i els foscos contràctics, alguns experts diuen que mesuren fins a 3cm i altres diuen que s'estén per tot el múscul. El nucli és polinuclear, partin d'un nucli es divideixen en molts, que els podem trobar fins a la zona perifèrica.
3.Cada una d'aquestes fibres té en el seu interior miofibril·la•la. Cada una d'aquestes miofibril·les estan formades però sarcomes, i n'hi destaquen dos tipus de filament: el gruixut, que son de miosina i el prim que son d'actina.
Els filaments d'actina llisquen sobre els de miosina, amb aquestes dues proteïnes en forma globular, i amb l'unió d'aquestes dues s'exerceix una força en els filaments prims (l'actina).
2.
Format per una sèrie de discos apilats que són alternativament clars i foscos. Els clars són elàstics i els foscos contràctics, alguns experts diuen que mesuren fins a 3cm i altres diuen que s'estén per tot el múscul. El nucli és polinuclear, partin d'un nucli es divideixen en molts, que els podem trobar fins a la zona perifèrica.
3.Cada una d'aquestes fibres té en el seu interior miofibril·la•la. Cada una d'aquestes miofibril·les estan formades però sarcomes, i n'hi destaquen dos tipus de filament: el gruixut, que son de miosina i el prim que son d'actina.
Els filaments d'actina llisquen sobre els de miosina, amb aquestes dues proteïnes en forma globular, i amb l'unió d'aquestes dues s'exerceix una força en els filaments prims (l'actina).
XERRADA AMB L'ASSUMPTA MONTELLÀ
L' Assumpta Montellà ens va venir a explicar la seva investigació sobre la maternitat d'Elna, i l'exili.
Ella és una investigadora que es va dedicar a buscar persones que havien viscut l'exili en primera persona. Aquestes, no havien estat persones importants, però formaven part de l' història.
Investigant, va descobrir històries que la gent sabia, però no havien sortit mai a la llum, com per exemple: les noies es feien xiulets de canya per xiular en cas que algun soldat la volgués violar.
També, es va assabentar que una noia estrangera va salvar a 597 nens creant una maternitat. En una conferència va conèixer una dona que li va explicar que la maternitat es trobava a Elna i la noia es deia senyoreta Isabel. L'Assumpta va anar a la casa i va trobar una plaça on commemorava a Elisabeth Eifenbenz. Ella va anar a conèixer-la a Viena, era una dona freda i distant. Li va ensenyar moltes fotos que va escanejar i emportar. Quan va tornar, va escriure un article amb el nom dels 597 infants que van néixer a la maternitat per veure si els trobava. Un va respondre i més tard es va organitzar un homenatge a Elisabeth.
Impressions:
El que més ens ha cridat l'atenció és la història que ens va explicar d'una dona que es suicida al mar degut a la mort del seu nadó que va morir de fred i gana, i que va estar enterrat a la sorra de la platja d'Argelers.
A tots ens va emocionar i commoure les explicacions de l'Assumpta, eren molt emotives i interessants. Desde aquí volem agrarïr que hagi tingut l'amabilitat de poder venir a fer aquesta xerrada.
EXPRESSION ÉCRITE
En cette photo on peut voir, les exilées qui marchent parce qu'ils ne peuvent pas être aux son pays. Ils portent des petites valises, avec de vêtements et un peux d'aliments. Ils sont très fatigues parce qu'ils marchent tout le jour. Sont femmes et enfants.
En la guerre ils ne peuvent pas porter des grandes valises.
COMPRÉHENSION ÉCRITE
2.Lisez le document extrait du site d'Argelès-sur-Mer et répondez aux questions en justifiant votre réponse.
a)Le Front Populaire gouverne à la fois en Espagne et en France en 1936.(Faux)
Le front Populaire gouverne Espagne en 1936
b)À cette époque-là,l'Espagne est divisée en deux:les Républicains et les nationalistes.(Vrai)
c)Les nationalistes se voient obligés à s'exiler.(Faux)
Les républicains se voient obligés a s'exiler.
d)La plupart de réfugies espagnols traversent la frontière française(Vrai)
e)Le gouvernement Français ne s'attendait pas à un nombre aussi élevé de réfugiés.(Vrai)
f)Le camp d'Argelès est le troisième camp sur les routes de l'exil.(Faux)
Il y a seulement un camp.
g)Aujourd'hui nous pouvons trouver le camp intact.(Faux)
Le camp est détruite
h)Plusieurs hommages sont rendus à cet événement(Faux)
a)Le Front Populaire gouverne à la fois en Espagne et en France en 1936.(Faux)
Le front Populaire gouverne Espagne en 1936
b)À cette époque-là,l'Espagne est divisée en deux:les Républicains et les nationalistes.(Vrai)
c)Les nationalistes se voient obligés à s'exiler.(Faux)
Les républicains se voient obligés a s'exiler.
d)La plupart de réfugies espagnols traversent la frontière française(Vrai)
e)Le gouvernement Français ne s'attendait pas à un nombre aussi élevé de réfugiés.(Vrai)
f)Le camp d'Argelès est le troisième camp sur les routes de l'exil.(Faux)
Il y a seulement un camp.
g)Aujourd'hui nous pouvons trouver le camp intact.(Faux)
Le camp est détruite
h)Plusieurs hommages sont rendus à cet événement(Faux)
MISE EN ROUTE
1.Associez les définitions avec le concept approprie ci-dessous:
a)Partisan de la république. Républicains
b) Lutte armée dans un même pays. Guerre civil
c)Personne qui subit les mauvais traitements, les injustices d'autrui, ou qui subit les conséquences d'un accident, d'une catastrophe, d'une guerre... Victimes
d)Uni par un traité , par un lien de parenté, par intérêt. Alliés
e)Masse de gens. Vague humaine
f)Personnes qui se déplacent à un autre pays. Réfugies
g) Ensemble des troupes régulières d'un État. L'armée
h)Emplacement occupé temporairement par une armée. Camp
i)Déplacement de milliers d'espagnols vers la frontière française pendant la guerre civile d'Espagne. La Retirada
a)Partisan de la république. Républicains
b) Lutte armée dans un même pays. Guerre civil
c)Personne qui subit les mauvais traitements, les injustices d'autrui, ou qui subit les conséquences d'un accident, d'une catastrophe, d'une guerre... Victimes
d)Uni par un traité , par un lien de parenté, par intérêt. Alliés
e)Masse de gens. Vague humaine
f)Personnes qui se déplacent à un autre pays. Réfugies
g) Ensemble des troupes régulières d'un État. L'armée
h)Emplacement occupé temporairement par une armée. Camp
i)Déplacement de milliers d'espagnols vers la frontière française pendant la guerre civile d'Espagne. La Retirada
POEMA ANTONIO MACHADO
EL CAMINO PERDIDO
Estos dias azules
y este sol de la infancia.
Aquellos dias felices
donde nada tenía importancia.
Y ahora en este camino
todo pierde su sentido.
Camino, camino y más camino
¿qué me deparará el destino?
Nostalgia, desesperación, olvido,
cansancio, hambre y suciedad.
Todos los dias lo mismo
necesito con esto acabar
Tantos días andando
en este camino sin parar.
El hambre me vence,
no consigo ganar.
Estos dias azules
y este sol de la infancia.
Aquellos dias felices
donde nada tenía importancia.
Y ahora en este camino
todo pierde su sentido.
Camino, camino y más camino
¿qué me deparará el destino?
Nostalgia, desesperación, olvido,
cansancio, hambre y suciedad.
Todos los dias lo mismo
necesito con esto acabar
Tantos días andando
en este camino sin parar.
El hambre me vence,
no consigo ganar.
18th March 2010
Today the first two hours we went to the computer room. We did a lot of work. Today was the last day we had to finsish all the work we had. Then we had a break to take a snack. After we had two hours to do some work in class. We did a lot of work. After this two hours,we had an hour where we went to the computer room and finished the work definetly. At the afternoon, we met in the library to revise all the job.
17th March 2010
Today we started school at 9 o'clock, not at 8 like the others wednesdays.At 9 we did work with the computer Anna that brought, we did a lot of work. At 10 we went to the mediateca. We stayed an hour and listened to Assumpta Montellà who talked about exile.After we had a break. We had to hours to do some job.Some of us went to the computer room, and the others worked in class.In the afternoon, everyone worked in his house.
EXERCICI 2(HISTÒRIA)
0.Elabora una eix coronològic
1902: alfons XIII és rei d'Espanya. Vaga general revolucionaria. Dret de vaga
1903: primer govern Maura. Fundació de CADCI
1904: atemptat contra Maura a Barcelona. Llei de descans dominical
1905: assalt a la redacció (Veu de Catalunya i Cu-Cut)
1906: llei de Jurisdiccions. Final de la crisi marroquina. Aranzel proteccionista
1907: prat de la Riba es elegit president de la Diputació de Barcelona
1908: derrota electoral de Solidaritat Catalana i victòria lerrouxista
1909:guerra al Marroc. Dimissió de Maura. Llei de vagues. Setmana tràgica
1910:llei del candau. Govern canalejas. Pablo Iglesias, primer diputat del PSOE. Fundació UFNR.
1911: constitució de la CNT
1912: ssassinat de Canalejas. Protectorat del Marroc.
1913: pacte de Sant Gervasi. Creació d'Esquerra Catalanista. Inici de la Primera Guerra Mundial
1916: aliança UGT-CNT.
1917: crisi de l'Estat. Assemblea de Parlamentaris. Mort de Prat de la Riba
1918: Creació dels Sindicats Únics. Crisi econòmica de postguerra. Fi de la Primera Guerra Mundial.
1919: Vaga de la Canadenca a Barcelona. Jornada de vuit hores. Creació dels Sindicats Lliures.
1920: es dissolt la CNT. Assassinat de l'advocat laboralista F.Layret
1921: Assassinat de Dato. Llei de Fugues. Fundació del PCOE.
1922: Fundació d'Estat Català. Creació d'Acció Catalana.
1923: Cop d'Estat a Barcelona. Dictadura militar de Primo de Rivera. Fi del sistema polític de la Restauració. Vaga general contra la dictadura.
1924: Creació de la Unión Patriótica.
1925: Directori civil. Dissolució de la Mancomunitat de Catalunya.
1926: Fi de la guerra al Marroc. Complot de Prats de Molló.
1927: Creació de la FAI
1928: Assemblea Separatista de l' Havana.
1929: Comença la crisi econòmica mundial.
1930: Dimissió de Primo de Rivera. Fi de la Dictadura. Govern de Berenguer. Pacte entre repblicans i socialistes espanyols i el catalanisme d'esquerres.
1931: Govern monàrquic presidit per l'almirall Aznar. Fundació ERC. Eleccions municipals on els rpublicans guanyen. II República espanyola. República Catalana es converteix en Generalitat de Catalunya.
1932: Aixecament anarquista a l'Alt Llobregat. Cop d'Estat fracassat del general Sanjurjo. Eleccions al Parlament de Catalunya, guanya l'Esquerra.
1933: Intent fracassat de revolta general anarquista. Creació de la CEDA. Fundació del Partit Sindicalista. Eleccions per a l'Assemblea Constituent, guanya CEDA. Lluís Companys, president de la Generalitat.
1934: Victòria de l'Esquerra a les eleccions municipals. Vaga general. L'Exèrcit pren el poder. Detenció del Govern de la Generalitat. Companys és empresonat.
1935: El general Franco, cap de l'Estat Major. Paralització de la Reforma Agrària.
1936: Formació del Front Popular. Triomf del Front Popular en les eleccions. Assassinat dels germans Badia per la FAI. Comença la Guerra Civil espanyola. Els republicans triomfen a Barcelona i a Catalunya . Comença la guerra i la revolució a Catalunya.
1937: Caiguda de Málaga. Bombardeig alemany. La Generalitat de Catalunya perd algunes competències. Moltes batalles.
1938: Primer govern de Franco. Barcelona, severament bombardejada. Arribada de les tropes nacionals al Mediterrani: la República, partida en dos. Programa dels "13 punts" de Negrín. Bombardeig de Granollers.
1939: Caiguda de Barcelona i Girona. Ocupació de Madrid i València. Fi de la guerra civil. Exili de milers de catalans.
1940: Josep Irla, president de la Generalitat. Molts habitatges els converteixen en presons. Lluís Companys és afusellat a Montjuïc.
1.Quan es proclamà la República?Quines característiques va tenir la nova constitució republicana? La segona República espanyola es va proclamar el 14 d'abril de 1931. Quan es va proclamar van impulsar l'elaboració d'una nova constitució. Aquesta constitució reconeixia el dret a l'autonomia de les regions espanyoles, l'educació mixta, va canviar l'exèrcit per tal que fos lleial al país. En el camp eclesiàstic va fer que l'estat fos laic. Va acabar amb els latifundis.
2.Quines reformes es van enceturant el govern d'Azaña?Amb quins problemes es troba aquest president?S'aprovà l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Es va prohibir l'ensanyament religiós. S'instaurà la llei de reforma agraria. Alguns problemes que es va trobar van ser que: alguns pagesos, es van avançar a la reforma ocupant terres. La respresió fou sagnant cosa que provocà la dimisió d'Azaña i la convocatòria anticipada d'eleccions.
3.Qui va guanyar les eleccions de 1933? I les de 1936? Les eleccions de 1933 les van guanyar els nacionals(front popular). L'any 1936 les van guanyar els republicans.
4.Quan es va iniciar la guerra civil? Quins territoris controlava cada bàndol en un primer moment? Quan el Front Popular guanya les eleccions, provoca un malestar general. I això va que comenci la guerra civil espanyola, al 1936. Al principi el bàndol nacional controlava Navarra, Castella, Galícia, i part d'Andalusia. El bàndol republicà Barcelona, Madrid, València, el País Basc i Astúries, entre els més importants.
5.Quina va ser la postura de les democràcies occidentals davant el conflicte espanyol? Quina va ser la posició de Mussolini i Hitler? França i gran Bretanya van decidir no intervenir. Mussolini i Hitler van intervenir des de bon começament per proporcionar armes, avions i soldats a la dictadura.
6.Quines van ser les campanyes més importants de la guerra? La campanya del nord, la batalla de Terol i la batalla de l'Ebre.
7.Esbrina què va ser la lleva del Biberó, amb l'ajut del web del racó TIC d'aquesta pàgina. En quina gran batalla va prendre part? La lleva del Biberó és anomenada d'aquesta manera perquè és la més jove que va participar a la Guerra Civil. Ës la generació del 1940-1941. Els biberons eres joves de setze anys que vivien la seva joventut quan van ser enviats a la Guerra Civil. La seva implicació política era gairebé inexistent, fora d'algun cas aïllat de biberons que es presentaven voluntàriament. Els biberons van prendre part a la Guerra civil espanyola(1936-1939)
8.Quins factors polítics creus que van influir en la derrota de la República? Que uns voliaen tirar endevant la revolució, i els altres volien guanyar la guerra.
9.De quina manera es va produïr la concentració del poder en el bàndol rebel? Amb la derrota del republicans.
10.Quines conseqüències va tenir la Guerra Civil pel que fa a la cohesió social de la ciutadania? El país es va dividir en vencedors i vençuts. Crisi en l'economia: pèrdua de collites,etc...
11.Valora la importància històrica de l'aprovació de l'Estatut de 1932. Al 1932 l'Estatut català, s'aprova que Catalunya és un Estat autònom dins la república Espanyola.
12.Quines diferències observes entre el catalanisme de la Lliga i el d'ERC? El catalanisme de la Lliga era més conservador i eren independents.
13.Quins canvis politics va provocar a Catalunya l'escalfament de la rebelió el 1936? La supremacia de la CNT i la FAI va ser total. La Generalitat, desbordada pels esdeveniments, va ser quasi inoperant durant els primers quatre mesos de la guerra civil. Els anarcosindicalistes renuncien a instaurar la seva dictadura a Catalunya i creen el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, amb la participació dels dos partits marxistes i àdhuc de l'Esquerra Republicana, encara que la CNT i la FAI hi predominaven.
14.Com va contribuïr Catalunya a l'esforç bèl·lic?Catalunya va esdevenir l'arsenal de la República per la seva condició de regió industrial. La Generalitat va transformar les fàbriques per produir armes per als fronts, a més, molts obrers catalans van dedicar-se completament en els combats.
15.Quines conseqüències va tenir la derrota?Les víctimes mortals i els exiliats. els combats al front, bombardejos i la repressió a la rereguarda van provocar mig milió de morts i es necessari afegir els que van morir a causa de la fam les malalties... a més, molts van fugir d'Espanya, entre els quals hi havia molts científics i intel.lectuals. La divisió social. el país va quedar dividit en: els vencedors, que no perdonaven, i els vençuts, que no oblidaven.La crisi econòmica. Pèrdua de collites, paralització de l'activitat industrial, el col.lapse del comerç i els deutes de Franco amb Alemanya i els de la República per l'ajuda que va rebre dels seus aliats.La instauració d'una dictadura. Es va imposar un règim autoritari, antidemocràtic, centralista, confessional (religió catòlica era l'oficial) i basat en el culte a Franco.
1902: alfons XIII és rei d'Espanya. Vaga general revolucionaria. Dret de vaga
1903: primer govern Maura. Fundació de CADCI
1904: atemptat contra Maura a Barcelona. Llei de descans dominical
1905: assalt a la redacció (Veu de Catalunya i Cu-Cut)
1906: llei de Jurisdiccions. Final de la crisi marroquina. Aranzel proteccionista
1907: prat de la Riba es elegit president de la Diputació de Barcelona
1908: derrota electoral de Solidaritat Catalana i victòria lerrouxista
1909:guerra al Marroc. Dimissió de Maura. Llei de vagues. Setmana tràgica
1910:llei del candau. Govern canalejas. Pablo Iglesias, primer diputat del PSOE. Fundació UFNR.
1911: constitució de la CNT
1912: ssassinat de Canalejas. Protectorat del Marroc.
1913: pacte de Sant Gervasi. Creació d'Esquerra Catalanista. Inici de la Primera Guerra Mundial
1916: aliança UGT-CNT.
1917: crisi de l'Estat. Assemblea de Parlamentaris. Mort de Prat de la Riba
1918: Creació dels Sindicats Únics. Crisi econòmica de postguerra. Fi de la Primera Guerra Mundial.
1919: Vaga de la Canadenca a Barcelona. Jornada de vuit hores. Creació dels Sindicats Lliures.
1920: es dissolt la CNT. Assassinat de l'advocat laboralista F.Layret
1921: Assassinat de Dato. Llei de Fugues. Fundació del PCOE.
1922: Fundació d'Estat Català. Creació d'Acció Catalana.
1923: Cop d'Estat a Barcelona. Dictadura militar de Primo de Rivera. Fi del sistema polític de la Restauració. Vaga general contra la dictadura.
1924: Creació de la Unión Patriótica.
1925: Directori civil. Dissolució de la Mancomunitat de Catalunya.
1926: Fi de la guerra al Marroc. Complot de Prats de Molló.
1927: Creació de la FAI
1928: Assemblea Separatista de l' Havana.
1929: Comença la crisi econòmica mundial.
1930: Dimissió de Primo de Rivera. Fi de la Dictadura. Govern de Berenguer. Pacte entre repblicans i socialistes espanyols i el catalanisme d'esquerres.
1931: Govern monàrquic presidit per l'almirall Aznar. Fundació ERC. Eleccions municipals on els rpublicans guanyen. II República espanyola. República Catalana es converteix en Generalitat de Catalunya.
1932: Aixecament anarquista a l'Alt Llobregat. Cop d'Estat fracassat del general Sanjurjo. Eleccions al Parlament de Catalunya, guanya l'Esquerra.
1933: Intent fracassat de revolta general anarquista. Creació de la CEDA. Fundació del Partit Sindicalista. Eleccions per a l'Assemblea Constituent, guanya CEDA. Lluís Companys, president de la Generalitat.
1934: Victòria de l'Esquerra a les eleccions municipals. Vaga general. L'Exèrcit pren el poder. Detenció del Govern de la Generalitat. Companys és empresonat.
1935: El general Franco, cap de l'Estat Major. Paralització de la Reforma Agrària.
1936: Formació del Front Popular. Triomf del Front Popular en les eleccions. Assassinat dels germans Badia per la FAI. Comença la Guerra Civil espanyola. Els republicans triomfen a Barcelona i a Catalunya . Comença la guerra i la revolució a Catalunya.
1937: Caiguda de Málaga. Bombardeig alemany. La Generalitat de Catalunya perd algunes competències. Moltes batalles.
1938: Primer govern de Franco. Barcelona, severament bombardejada. Arribada de les tropes nacionals al Mediterrani: la República, partida en dos. Programa dels "13 punts" de Negrín. Bombardeig de Granollers.
1939: Caiguda de Barcelona i Girona. Ocupació de Madrid i València. Fi de la guerra civil. Exili de milers de catalans.
1940: Josep Irla, president de la Generalitat. Molts habitatges els converteixen en presons. Lluís Companys és afusellat a Montjuïc.
1.Quan es proclamà la República?Quines característiques va tenir la nova constitució republicana? La segona República espanyola es va proclamar el 14 d'abril de 1931. Quan es va proclamar van impulsar l'elaboració d'una nova constitució. Aquesta constitució reconeixia el dret a l'autonomia de les regions espanyoles, l'educació mixta, va canviar l'exèrcit per tal que fos lleial al país. En el camp eclesiàstic va fer que l'estat fos laic. Va acabar amb els latifundis.
2.Quines reformes es van enceturant el govern d'Azaña?Amb quins problemes es troba aquest president?S'aprovà l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Es va prohibir l'ensanyament religiós. S'instaurà la llei de reforma agraria. Alguns problemes que es va trobar van ser que: alguns pagesos, es van avançar a la reforma ocupant terres. La respresió fou sagnant cosa que provocà la dimisió d'Azaña i la convocatòria anticipada d'eleccions.
3.Qui va guanyar les eleccions de 1933? I les de 1936? Les eleccions de 1933 les van guanyar els nacionals(front popular). L'any 1936 les van guanyar els republicans.
4.Quan es va iniciar la guerra civil? Quins territoris controlava cada bàndol en un primer moment? Quan el Front Popular guanya les eleccions, provoca un malestar general. I això va que comenci la guerra civil espanyola, al 1936. Al principi el bàndol nacional controlava Navarra, Castella, Galícia, i part d'Andalusia. El bàndol republicà Barcelona, Madrid, València, el País Basc i Astúries, entre els més importants.
5.Quina va ser la postura de les democràcies occidentals davant el conflicte espanyol? Quina va ser la posició de Mussolini i Hitler? França i gran Bretanya van decidir no intervenir. Mussolini i Hitler van intervenir des de bon começament per proporcionar armes, avions i soldats a la dictadura.
6.Quines van ser les campanyes més importants de la guerra? La campanya del nord, la batalla de Terol i la batalla de l'Ebre.
7.Esbrina què va ser la lleva del Biberó, amb l'ajut del web del racó TIC d'aquesta pàgina. En quina gran batalla va prendre part? La lleva del Biberó és anomenada d'aquesta manera perquè és la més jove que va participar a la Guerra Civil. Ës la generació del 1940-1941. Els biberons eres joves de setze anys que vivien la seva joventut quan van ser enviats a la Guerra Civil. La seva implicació política era gairebé inexistent, fora d'algun cas aïllat de biberons que es presentaven voluntàriament. Els biberons van prendre part a la Guerra civil espanyola(1936-1939)
8.Quins factors polítics creus que van influir en la derrota de la República? Que uns voliaen tirar endevant la revolució, i els altres volien guanyar la guerra.
9.De quina manera es va produïr la concentració del poder en el bàndol rebel? Amb la derrota del republicans.
10.Quines conseqüències va tenir la Guerra Civil pel que fa a la cohesió social de la ciutadania? El país es va dividir en vencedors i vençuts. Crisi en l'economia: pèrdua de collites,etc...
11.Valora la importància històrica de l'aprovació de l'Estatut de 1932. Al 1932 l'Estatut català, s'aprova que Catalunya és un Estat autònom dins la república Espanyola.
12.Quines diferències observes entre el catalanisme de la Lliga i el d'ERC? El catalanisme de la Lliga era més conservador i eren independents.
13.Quins canvis politics va provocar a Catalunya l'escalfament de la rebelió el 1936? La supremacia de la CNT i la FAI va ser total. La Generalitat, desbordada pels esdeveniments, va ser quasi inoperant durant els primers quatre mesos de la guerra civil. Els anarcosindicalistes renuncien a instaurar la seva dictadura a Catalunya i creen el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, amb la participació dels dos partits marxistes i àdhuc de l'Esquerra Republicana, encara que la CNT i la FAI hi predominaven.
14.Com va contribuïr Catalunya a l'esforç bèl·lic?Catalunya va esdevenir l'arsenal de la República per la seva condició de regió industrial. La Generalitat va transformar les fàbriques per produir armes per als fronts, a més, molts obrers catalans van dedicar-se completament en els combats.
15.Quines conseqüències va tenir la derrota?Les víctimes mortals i els exiliats. els combats al front, bombardejos i la repressió a la rereguarda van provocar mig milió de morts i es necessari afegir els que van morir a causa de la fam les malalties... a més, molts van fugir d'Espanya, entre els quals hi havia molts científics i intel.lectuals. La divisió social. el país va quedar dividit en: els vencedors, que no perdonaven, i els vençuts, que no oblidaven.La crisi econòmica. Pèrdua de collites, paralització de l'activitat industrial, el col.lapse del comerç i els deutes de Franco amb Alemanya i els de la República per l'ajuda que va rebre dels seus aliats.La instauració d'una dictadura. Es va imposar un règim autoritari, antidemocràtic, centralista, confessional (religió catòlica era l'oficial) i basat en el culte a Franco.
PERSONAJES IMPORTANTES EXILIADOS
Antonio Machado
Nació en Sevilla el 26 de julio de 1875 y murió en Collioure el 22 de febrero de 1939. Fue uno de los mejores poetas españoles de la generación del 98. A finales de enero del 1939 sale de Barcelona y la tarde del 28 llega a Colliure donde el sia 22 de febrero muere y dejó un poema inacabado, "Estos días azules y este sol de la infancia".
Pablo Ruiz Picasso
Nació en Málaga el 25 de octubre de 1881 y murió el 8 de abril de 1973 en Mougins. Pablo Picasso fue un pintor y escultor español del movimiento cubista. En lo político, se consideraba pacifista y comunista. A principios del agosto de 1976 se exilió a Mougins.
Rafael Alberti Morello
Nace en Cadiz el 16 de diciembre de 1902. Está considerado uno de los mayores literatos españoles de la llamada Edad de Plata de la literatura española. Tras la Guerra Civil Española se exilió a Paris. En 1940 y ante la amenaza alemana, se traslada a Chile. En el 1977 regresa a España tras la muerte de Franco. El 22 de octubre de 1999 muere en su pueblo natal.
Mercè Rodoreda
Nació en Barcelona el 10 de octubre de 1908. Fue una escritora catalana muy influyente. El 23 de enero se exilió a Francia por consejo de su madre, también dejo a su hijo a cargo de ésta porque pensaba que sería por poco tiempo. Fue en un bibliobus de Barcelona a Gerona para después seguir el camino hacia la frontera francesa y Perpiñán. El año 1972 volvió a Cataluña y murió el 13 de abril de 1983 en Gerona víctima de un cáncer.
Nació en Sevilla el 26 de julio de 1875 y murió en Collioure el 22 de febrero de 1939. Fue uno de los mejores poetas españoles de la generación del 98. A finales de enero del 1939 sale de Barcelona y la tarde del 28 llega a Colliure donde el sia 22 de febrero muere y dejó un poema inacabado, "Estos días azules y este sol de la infancia".
Pablo Ruiz Picasso
Nació en Málaga el 25 de octubre de 1881 y murió el 8 de abril de 1973 en Mougins. Pablo Picasso fue un pintor y escultor español del movimiento cubista. En lo político, se consideraba pacifista y comunista. A principios del agosto de 1976 se exilió a Mougins.
Rafael Alberti Morello
Nace en Cadiz el 16 de diciembre de 1902. Está considerado uno de los mayores literatos españoles de la llamada Edad de Plata de la literatura española. Tras la Guerra Civil Española se exilió a Paris. En 1940 y ante la amenaza alemana, se traslada a Chile. En el 1977 regresa a España tras la muerte de Franco. El 22 de octubre de 1999 muere en su pueblo natal.
Mercè Rodoreda
Nació en Barcelona el 10 de octubre de 1908. Fue una escritora catalana muy influyente. El 23 de enero se exilió a Francia por consejo de su madre, también dejo a su hijo a cargo de ésta porque pensaba que sería por poco tiempo. Fue en un bibliobus de Barcelona a Gerona para después seguir el camino hacia la frontera francesa y Perpiñán. El año 1972 volvió a Cataluña y murió el 13 de abril de 1983 en Gerona víctima de un cáncer.
AC.2-ESTADÍSTIQUES SOBRE REFUGIATS
1) Un refugiat és una persona que es troba fora de el seu país de nacionalitat o residencia habitual, te un por de la persecució a causa de la seva raça, religió, nacionalitat, pertinència a un determinat grup social o opinions polítiques, i no pot, o no vol, acollir-se a la protecció del seu país o tornar a ell, per por a ser perseguit.
2)
a) És un diagrama de sectors. S'hi representa en % la mostra de peticions als països industrialitzats, el primer semestre del 2008.
b) TOTAL:
x=25400·100/15,4= 164935 demandants
c)
FRANÇA:
x=9,5· 164935/100= 15668 persones
SUÏSSA:
x=3,6· 164935/100= 5938 persones
3)
a) TAULA:
b)Gràfic de barres on s'hi indica el % de demandants d'asil.
En la gràfica observem que ara iraq és el país amb més peticions durant el 2007. També podem veure que Eritrea ha estat el país que més creixement de peticions té.
Gràfic de barres on s'indica el nombre de persones, en milers, que demanan asil.
4)
NOMBRE DE REFUGIATS
dimecres, 17 de març del 2010
ACTIVITAT 3 - MATEMÀTICS A L'EXILI
Primer personatge: PERE PI CALLEJA
Pere Pi Calleja va nèixer a Barcelona l'any 1907 i va morir també a aquesta al 1986. Formava part d'una família molt extensa i el seu pare, Enric Pi i Morell, que va néixer a Roses i els seus avantapassats destaquen en l'ambit de la política. Pi Calleja va estudiar Arquitectura i Matemàtiques a la facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, també es va llicenciar en Ciéncies Exactes. L'any 1927 va obtenir el premi de la Societat en un concurs de resolució de problemes en una revista. Després va estudiar el Doctorat a Madrid. Va quedar molt impressionat per la conferència que Albert Einstein dóna a Barcelona. Pi Calleja era simpatitzant amb Lluís Companys. Gràcies a Julio Rey Pastor obté una beca per realitzar una estada a la Universitat de Berlin. Entre el 1935 i el 1936 va ocupar el càrrec de director del “Centre d'Estudis Matemàtics” de l'Institut d'Estudis Catalans. Pere Pi Calleja serveix a l'exèrcit republicà arribant al grau de Capità d'Enginyers. Amb el final de la Guerra Civil s'exilia a França i és dut al camp d'Argelés però el seu avi aconsegueix que pugui abandonar el caxmp. Pi Calleja parlava, a part del català i l'espanyol, el francès, l'anglès, l'alemany i l'italià. Fa un viatge accidentat que el porta a La Habana. Després, se'n va anar a Argentina on es va instalar a San Juan, allà va fer excursions de muntanya ja que és una zona amb freqüents moviments sísmics i una geografia poc atractiva. L'any 1947 torna a Catalunya i visita Roses per presentar la seva dona Milenea a la familia. Al 1956 amb dificultats aconsegueix la plaça de “Geometria Analítica” i “Topografia” de l'Universitat de Barcelona. Al 1962 s'instala finalment a Catalunya i obté la plaça de Catedràtic de Matemàtiques de l'Escola Superior d'Arquitectura.
Segon personatge:LLUÍS SANTALÓ
Lluís Santaló va néixer a Girona al 1911. Va morir a Buenos Aires(Argentina) al novembre de 2001.
Es va doctorar en ciències matemàtiques a la Universitat de Madrid al 1935.
Se'n va anar a estudiar a una universitat d'Hamburg, on el professor Virgen Blázquez el va animar a què s'especialitzés en la geometria.
Va demanar asilo a França però el van enviar a un camp de concentració del qual va aconseguir sortir gràcies a un amic seu. Desprès va anar a Lisboa, o es va assabentar que havia començat la Segona guerra mundial,al 1939. És llavors quan decideix anar a Argentina. A Argentina va treballar a la Universidad Nacional del Litoral de la ciutat de Santa Fe.
Més tard va treballar a la Univesidad Nacional de la Plata, i la Universidad de Buenos Aires on s'havia especialitzat en geometria diferencial i integral.
Al 1983 va rebre el premi Príncep d'Astúries d'investigació científica i tècnica.
Al llarg de la seva vida va publicar diferents treballs sobre l'educació matemàtica. A ell li preocupava l'apatia amb la que els alumnes estudiaven una disciplina la qual del seu desconeixement podia deixar-los allunyats del món en el que vivien.
A la Universitat Politècnica de Catalunya el van anomenar doctor honoris causa.
Tercer personatge: ERNEST COROMINAS
Ernest Corominas va néixer a Barcelona al 1913. Va morir al 1992 a Lió, França. Va estudiar matemàtiques i arquitectura a l'Universitat de Barcelona. S'exilia a París, allà estudia matemàtiques. Més endavant s'exilia a Xile, i també exerceix com a professor. A continuació s'exilia a Argentina, estudia a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Cuyo. És l'encarregat de la càtedra d'Estadística.
Es casa amb la cosina de Che Guevara, Maria Edith Guevara.
Del 1947 al 1952 treballa a França al Centre Nacional de la Recerca Científica de París. S'està un temps a Barcelona, però torna a Amèrica, on al 1955 treballa a Princeton. De 1960 al 1964 viu a Caracas. Definitivament s'estableix a Lió, on fa de professor a l'Universitat Claude Bernard.
Pere Pi Calleja va nèixer a Barcelona l'any 1907 i va morir també a aquesta al 1986. Formava part d'una família molt extensa i el seu pare, Enric Pi i Morell, que va néixer a Roses i els seus avantapassats destaquen en l'ambit de la política. Pi Calleja va estudiar Arquitectura i Matemàtiques a la facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, també es va llicenciar en Ciéncies Exactes. L'any 1927 va obtenir el premi de la Societat en un concurs de resolució de problemes en una revista. Després va estudiar el Doctorat a Madrid. Va quedar molt impressionat per la conferència que Albert Einstein dóna a Barcelona. Pi Calleja era simpatitzant amb Lluís Companys. Gràcies a Julio Rey Pastor obté una beca per realitzar una estada a la Universitat de Berlin. Entre el 1935 i el 1936 va ocupar el càrrec de director del “Centre d'Estudis Matemàtics” de l'Institut d'Estudis Catalans. Pere Pi Calleja serveix a l'exèrcit republicà arribant al grau de Capità d'Enginyers. Amb el final de la Guerra Civil s'exilia a França i és dut al camp d'Argelés però el seu avi aconsegueix que pugui abandonar el caxmp. Pi Calleja parlava, a part del català i l'espanyol, el francès, l'anglès, l'alemany i l'italià. Fa un viatge accidentat que el porta a La Habana. Després, se'n va anar a Argentina on es va instalar a San Juan, allà va fer excursions de muntanya ja que és una zona amb freqüents moviments sísmics i una geografia poc atractiva. L'any 1947 torna a Catalunya i visita Roses per presentar la seva dona Milenea a la familia. Al 1956 amb dificultats aconsegueix la plaça de “Geometria Analítica” i “Topografia” de l'Universitat de Barcelona. Al 1962 s'instala finalment a Catalunya i obté la plaça de Catedràtic de Matemàtiques de l'Escola Superior d'Arquitectura.
Segon personatge:LLUÍS SANTALÓ
Lluís Santaló va néixer a Girona al 1911. Va morir a Buenos Aires(Argentina) al novembre de 2001.
Es va doctorar en ciències matemàtiques a la Universitat de Madrid al 1935.
Se'n va anar a estudiar a una universitat d'Hamburg, on el professor Virgen Blázquez el va animar a què s'especialitzés en la geometria.
Va demanar asilo a França però el van enviar a un camp de concentració del qual va aconseguir sortir gràcies a un amic seu. Desprès va anar a Lisboa, o es va assabentar que havia començat la Segona guerra mundial,al 1939. És llavors quan decideix anar a Argentina. A Argentina va treballar a la Universidad Nacional del Litoral de la ciutat de Santa Fe.
Més tard va treballar a la Univesidad Nacional de la Plata, i la Universidad de Buenos Aires on s'havia especialitzat en geometria diferencial i integral.
Al 1983 va rebre el premi Príncep d'Astúries d'investigació científica i tècnica.
Al llarg de la seva vida va publicar diferents treballs sobre l'educació matemàtica. A ell li preocupava l'apatia amb la que els alumnes estudiaven una disciplina la qual del seu desconeixement podia deixar-los allunyats del món en el que vivien.
A la Universitat Politècnica de Catalunya el van anomenar doctor honoris causa.
Tercer personatge: ERNEST COROMINAS
Ernest Corominas va néixer a Barcelona al 1913. Va morir al 1992 a Lió, França. Va estudiar matemàtiques i arquitectura a l'Universitat de Barcelona. S'exilia a París, allà estudia matemàtiques. Més endavant s'exilia a Xile, i també exerceix com a professor. A continuació s'exilia a Argentina, estudia a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Cuyo. És l'encarregat de la càtedra d'Estadística.
Es casa amb la cosina de Che Guevara, Maria Edith Guevara.
Del 1947 al 1952 treballa a França al Centre Nacional de la Recerca Científica de París. S'està un temps a Barcelona, però torna a Amèrica, on al 1955 treballa a Princeton. De 1960 al 1964 viu a Caracas. Definitivament s'estableix a Lió, on fa de professor a l'Universitat Claude Bernard.
Reportatge sobre el Camp d'Argelers(film documental)
1.On es troba el camp d'Argelers? A la costa de França.
2.Quants habitants tenia aquesta localitat? I ara? Abans tenia 80.000 habitants. Ara en té 3.254.
3.Quan fou obert el camp? L'1 de febrer de 1939.
4.Quina finalitat tenia aquest camp de concentració? Tenir als espanyols en les pitjors condicions possibles perquè s'en tornessin cap a Espanya. També els protegien de la guerra civil espanyola.
5.Quina superfície tenia? Feia 50 hectàrees.
6.Quantes barraques es van construïr?Al principi s'en varen construïr 60.
7.Quantes persones van passar? 465.000 persones
8.Com van ser les condicions de vida durant els primers dies? I després? Primer els feien dormir a la sorra, es tapaven com podien, eren condicions infernals. No tenien aigua ni menjar. Més endavant els van tractar millor.
9.Quines eren les malalties més freqüents o comunes? Malalties pulmonars, disenteria, malalties mentals, sarna, tuberculosi, conjuntivitis i neumonia.
10.Com ajudaven els metges a curar els malalts? Els donaven pastilles i aspirines.
11.Quins van ser els encarregats de vigilar el camp? Els senegalesos.
12.En el film documental es parla de milicians i brigadistes. Esbrina quin paper van jugar durant la guerra civil espanyola. Els brigadistes van ser voluntaris d'altres països que varen ajudar als republicants. Els milicians són ciutadants armats que van tenir protagonisme a les revolucions.
13.Quantes persones van morir en aquest camp? Moltes, inquantificables.
14.Explica alguna de les escenes del film que t'hagin impactat. Per què? La escena que més ens ha impactat va ser la del camió que passa cada dia emportant-se els morts perquè els tractavem com animals.
15.Fes una breu crítica o reflexió personal sobre la pel·lícula.
Ens ha donat molta informació que fins ara desconeixiem, també hem vist les dures condicions en que vivien les persones durant el temps de guerra.
2.Quants habitants tenia aquesta localitat? I ara? Abans tenia 80.000 habitants. Ara en té 3.254.
3.Quan fou obert el camp? L'1 de febrer de 1939.
4.Quina finalitat tenia aquest camp de concentració? Tenir als espanyols en les pitjors condicions possibles perquè s'en tornessin cap a Espanya. També els protegien de la guerra civil espanyola.
5.Quina superfície tenia? Feia 50 hectàrees.
6.Quantes barraques es van construïr?Al principi s'en varen construïr 60.
7.Quantes persones van passar? 465.000 persones
8.Com van ser les condicions de vida durant els primers dies? I després? Primer els feien dormir a la sorra, es tapaven com podien, eren condicions infernals. No tenien aigua ni menjar. Més endavant els van tractar millor.
9.Quines eren les malalties més freqüents o comunes? Malalties pulmonars, disenteria, malalties mentals, sarna, tuberculosi, conjuntivitis i neumonia.
10.Com ajudaven els metges a curar els malalts? Els donaven pastilles i aspirines.
11.Quins van ser els encarregats de vigilar el camp? Els senegalesos.
12.En el film documental es parla de milicians i brigadistes. Esbrina quin paper van jugar durant la guerra civil espanyola. Els brigadistes van ser voluntaris d'altres països que varen ajudar als republicants. Els milicians són ciutadants armats que van tenir protagonisme a les revolucions.
13.Quantes persones van morir en aquest camp? Moltes, inquantificables.
14.Explica alguna de les escenes del film que t'hagin impactat. Per què? La escena que més ens ha impactat va ser la del camió que passa cada dia emportant-se els morts perquè els tractavem com animals.
15.Fes una breu crítica o reflexió personal sobre la pel·lícula.
Ens ha donat molta informació que fins ara desconeixiem, també hem vist les dures condicions en que vivien les persones durant el temps de guerra.
dimarts, 16 de març del 2010
16th of March
Dear diary,
first Josep Lluís explained what and how to do the work. Then we split the work and everyone had jobs to do. We did the activities we had to do together. We had a snack at break time. After we stayed in class for an hour, and we went to the computer room. We created this blog. On the afternoon each person did his homework!:)
first Josep Lluís explained what and how to do the work. Then we split the work and everyone had jobs to do. We did the activities we had to do together. We had a snack at break time. After we stayed in class for an hour, and we went to the computer room. We created this blog. On the afternoon each person did his homework!:)
15th of March
Dear diary,
We've just arrived from France. First we left from Roses and went to La Jonquera there we visited the MUME, it's a museum about exiles. After we took the bus to go to La Vajol but we couldn't visit anything because the snow. We had lunch next to the area, we stayed there an hour. In the afternoon we went to Elna and we visited La Maternitat d'Elna, it's a house where the pregnant ladys used to go, to have children in a safe way. At five o'clock we arrived at Roses! :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
