divendres, 19 de març del 2010
dijous, 18 de març del 2010
Un diari de l'exili
Biografia:
Joan Serra Pla va nèixer a Barcelona l'any 1916. Va estudiar literatura catalana i aquitectura. L'any 1939 es va haver d'exiliar a França. Va morir al 1960 a Toulouse.
DIA 1
Marxo de casa, del barri, de la meva terra, Catalunya. Sé que si em quedo em mataran, sóc republicà. Haig de deixar aquí a la meva dona i al meu nen que acaba de néixer. A ells no els hi faran res, passaran gana, però no corren perill. Jo me'n vaig cap a França, és l’única esperança que em queda. Agafo una maleta, amb una mica de roba, una foto on hi sortim tota la família i poca cosa més. Sé que molt probablement no els tornaré a veure en molt temps.
Està ple de gent. Tothom marxa, ningú vol quedar-se a casa esperant la seva mort. L’única esperança que ens queda és marxar, potser ens espera un futur millor. Pel camí anem deixant coses, anem buidant la maleta. Estem cansats, i no volem portar gaire pes. Ara només em queda un jersei i uns pantalons. La qüestió és alleugerar el pas.
Tinc molta gana, però menjar les plantes que hi ha per aquí no sembla gaire saludable. També tinc sed, però ja no em queda aigua a la cantimplora.
Nosaltres volem arribar al nostre destí, creuar la frontera. No volem una altre cosa, fugim, patim per la nostra vida. Sabem que un cop creuada la frontera, estarem segurs.
DIA 2
He arribat, sóc viu. El camí ha sigut molt dur. Però desafortunadament, sembla que aquí no ens tractaran gaire bé. Hi ha soldats francesos per tot arreu i ens envien a una platja. No hi ha barraques, ni serveis mèdics, tampoc hi ha menjar enlloc. Suposo que això serà un lloc provisional. Hi ha molta gent, homes, dones i nens. La majoria som catalans i republicans. Tots hem escapat de la mort, encara que alguns s'han quedat pel camí.
Fa molt fred aquí, la tramuntana bufa amb molta força. Espero que no ens hi facin passar la nit.
Després de passar tot el dia aquí, suposem que la nit també la passarem a la platja. No tenim mantes, tampoc anem gaire abrigats. Els nens ploren de gana. La gent no s'aguanta de peu. Anem bruts. Tenim sed i gana. Molt dels que som aquí, demà al matí serem morts. No ens donen ni menjar ni aigua. Tampoc res per abrigar-nos. Aquesta és la meva primera nit aquí i sembla que ho passaré bastant malament.
DIA 3
Ja m'he despertat, la nit se m’ha fet eterna. Sembla que no fa gaire fred aquí. Hi ha gent que no s'aixeca. Comencem a despertar-los. Però no, ja no es tornaran a despertar mai més. Ara dormiran per sempre. Són morts. Hi molta gent morta. Com ho poden haver premés. Ens podien haver donat alguna manta, i no hagués hagut cap mort. La gana i la fred, els han matat. Dono les gràcies a Déu per estar viu. Però també sé que si haig de passar una altre nit com aquesta, no sobreviuré.
Passa un camió, ens pensem que ens porten alguna cosa per menjar, però no. Venen a buscar els morts en un camió. Ens tracten com animals. Són morts, penso que mereixen una mica de respecte. No trobo normal que se’ls emportin en un camió.
Aquí la ràbia, la desesperació, el dolor i el cansament, comencen a aparèixer. Tothom vol marxar d'aquí. No sé si a Catalunya hagués estat millor. Ara ja no sé si preferia esperar l'hora de la meva mort a casa o perdre la meva dignitat.
Uns soldats senegalesos comencen a tacar-nos amb un filat. Ens estan tancant. Definitivament, no podrem sortir tan fàcilment d'aquí. Sembla que això ja és més que definitiu.
DIA 4
Sembla que avui ens porten una mica de menjar, pà sec i llenties. La gent es baralla per aconseguir-ne un tros. Els senegalesos se'n riuen de nosaltres i fan apostes sobre qui agafarà un tros de pà més gran. Això sí que no es pot permetre, prefereixo morir en dignitat que no perdre-la i viure. Ho he comentat pel campament i hem decidit que demà donarem el pà als que no es puguin aixecar i el que sobri ens ho repartirem entre nosaltres com a bons germans. De tot faltava al camp, però et dic jo que si alguna cosa sobrava, era el companyarisme i l'amabilitat. Sembla que ens han portat unes quantes fustes, hem construït unes quantes barraques. Sentim pels altaveus que Franco ha guanyat la guerra, tot el camp queda en silenci, mut, poc a poc la gent es va retirant als seus llocs inicials, a alguns veus que se'ls cau una llàgrima, però tots sabem que hem de ser forts i valents. Tots trobem a faltar la família, els companys, i sobretot la nostra terra CATALUNYA. Ara toca dormir, torna a fer molta fred, alguns avui serà el seu últim dia.
DIA 5
Avui fa sol, molt de sol. Tan de bo n’hi hagués ahir a la nit, i escalfés tan com ara. Els soldats vénen amb bombes d’aigua i les claven a la sorra. Estan tan a prop del mar, que no sé si tindrà un gust salat. Ho provo. Aaaai! És massa salat, ni s’apropa al que m’imaginava. Sento un dolor, a la panxa hi tinc un gran dolor. No puc, no puc. Prou! Que pari aquest mal! Aaaai! He de sortir a fora ràpidament! Em trobo a molta gent en el mateix estat que jo. Veig a l’Artur, que de cop i volta cau al terra, comença a rodolar per la sorra, baixa per el costat que dóna al mar. M’hi intento acostar però no tinc prous forces ni per aguantar-me dret. Vaig al canal més proper, ple d’excrements, també hi deixaré el meu, no m’aguanto, si no ho faig exploto. Un francès fa sonar una campana, és l’hora de menjar el bacallà. Ja tenia la boca salada per l’aigua, que poc més em faltava el bacallà tan sec. Torno a la meva tenda, hi ha en Wilfred, un home que comparteix la meva tenda, però que no conec de res. Hi intento parlar, però no respon. L’Artur va ser qui em va dir que a aquest home l’anomenaven Wilfred. Tenia un bigoti espès, i uns cabells tirant a blancs. El vaig sacsejar, no responia, ara veia que era per això que no parlava. S’acabava d’unir amb el meu amic Artur. Jo ja no tenia absolutament ningú amb mi. Em quedo sol, totalment sol, no hi ha ningú més que jo. Milagrosament veig les estrelles. Sobrevisc un altre dia.
Joan Serra Pla va nèixer a Barcelona l'any 1916. Va estudiar literatura catalana i aquitectura. L'any 1939 es va haver d'exiliar a França. Va morir al 1960 a Toulouse.
DIA 1
Marxo de casa, del barri, de la meva terra, Catalunya. Sé que si em quedo em mataran, sóc republicà. Haig de deixar aquí a la meva dona i al meu nen que acaba de néixer. A ells no els hi faran res, passaran gana, però no corren perill. Jo me'n vaig cap a França, és l’única esperança que em queda. Agafo una maleta, amb una mica de roba, una foto on hi sortim tota la família i poca cosa més. Sé que molt probablement no els tornaré a veure en molt temps.
Està ple de gent. Tothom marxa, ningú vol quedar-se a casa esperant la seva mort. L’única esperança que ens queda és marxar, potser ens espera un futur millor. Pel camí anem deixant coses, anem buidant la maleta. Estem cansats, i no volem portar gaire pes. Ara només em queda un jersei i uns pantalons. La qüestió és alleugerar el pas.
Tinc molta gana, però menjar les plantes que hi ha per aquí no sembla gaire saludable. També tinc sed, però ja no em queda aigua a la cantimplora.
Nosaltres volem arribar al nostre destí, creuar la frontera. No volem una altre cosa, fugim, patim per la nostra vida. Sabem que un cop creuada la frontera, estarem segurs.
DIA 2
He arribat, sóc viu. El camí ha sigut molt dur. Però desafortunadament, sembla que aquí no ens tractaran gaire bé. Hi ha soldats francesos per tot arreu i ens envien a una platja. No hi ha barraques, ni serveis mèdics, tampoc hi ha menjar enlloc. Suposo que això serà un lloc provisional. Hi ha molta gent, homes, dones i nens. La majoria som catalans i republicans. Tots hem escapat de la mort, encara que alguns s'han quedat pel camí.
Fa molt fred aquí, la tramuntana bufa amb molta força. Espero que no ens hi facin passar la nit.
Després de passar tot el dia aquí, suposem que la nit també la passarem a la platja. No tenim mantes, tampoc anem gaire abrigats. Els nens ploren de gana. La gent no s'aguanta de peu. Anem bruts. Tenim sed i gana. Molt dels que som aquí, demà al matí serem morts. No ens donen ni menjar ni aigua. Tampoc res per abrigar-nos. Aquesta és la meva primera nit aquí i sembla que ho passaré bastant malament.
DIA 3
Ja m'he despertat, la nit se m’ha fet eterna. Sembla que no fa gaire fred aquí. Hi ha gent que no s'aixeca. Comencem a despertar-los. Però no, ja no es tornaran a despertar mai més. Ara dormiran per sempre. Són morts. Hi molta gent morta. Com ho poden haver premés. Ens podien haver donat alguna manta, i no hagués hagut cap mort. La gana i la fred, els han matat. Dono les gràcies a Déu per estar viu. Però també sé que si haig de passar una altre nit com aquesta, no sobreviuré.
Passa un camió, ens pensem que ens porten alguna cosa per menjar, però no. Venen a buscar els morts en un camió. Ens tracten com animals. Són morts, penso que mereixen una mica de respecte. No trobo normal que se’ls emportin en un camió.
Aquí la ràbia, la desesperació, el dolor i el cansament, comencen a aparèixer. Tothom vol marxar d'aquí. No sé si a Catalunya hagués estat millor. Ara ja no sé si preferia esperar l'hora de la meva mort a casa o perdre la meva dignitat.
Uns soldats senegalesos comencen a tacar-nos amb un filat. Ens estan tancant. Definitivament, no podrem sortir tan fàcilment d'aquí. Sembla que això ja és més que definitiu.
DIA 4
Sembla que avui ens porten una mica de menjar, pà sec i llenties. La gent es baralla per aconseguir-ne un tros. Els senegalesos se'n riuen de nosaltres i fan apostes sobre qui agafarà un tros de pà més gran. Això sí que no es pot permetre, prefereixo morir en dignitat que no perdre-la i viure. Ho he comentat pel campament i hem decidit que demà donarem el pà als que no es puguin aixecar i el que sobri ens ho repartirem entre nosaltres com a bons germans. De tot faltava al camp, però et dic jo que si alguna cosa sobrava, era el companyarisme i l'amabilitat. Sembla que ens han portat unes quantes fustes, hem construït unes quantes barraques. Sentim pels altaveus que Franco ha guanyat la guerra, tot el camp queda en silenci, mut, poc a poc la gent es va retirant als seus llocs inicials, a alguns veus que se'ls cau una llàgrima, però tots sabem que hem de ser forts i valents. Tots trobem a faltar la família, els companys, i sobretot la nostra terra CATALUNYA. Ara toca dormir, torna a fer molta fred, alguns avui serà el seu últim dia.
DIA 5
Avui fa sol, molt de sol. Tan de bo n’hi hagués ahir a la nit, i escalfés tan com ara. Els soldats vénen amb bombes d’aigua i les claven a la sorra. Estan tan a prop del mar, que no sé si tindrà un gust salat. Ho provo. Aaaai! És massa salat, ni s’apropa al que m’imaginava. Sento un dolor, a la panxa hi tinc un gran dolor. No puc, no puc. Prou! Que pari aquest mal! Aaaai! He de sortir a fora ràpidament! Em trobo a molta gent en el mateix estat que jo. Veig a l’Artur, que de cop i volta cau al terra, comença a rodolar per la sorra, baixa per el costat que dóna al mar. M’hi intento acostar però no tinc prous forces ni per aguantar-me dret. Vaig al canal més proper, ple d’excrements, també hi deixaré el meu, no m’aguanto, si no ho faig exploto. Un francès fa sonar una campana, és l’hora de menjar el bacallà. Ja tenia la boca salada per l’aigua, que poc més em faltava el bacallà tan sec. Torno a la meva tenda, hi ha en Wilfred, un home que comparteix la meva tenda, però que no conec de res. Hi intento parlar, però no respon. L’Artur va ser qui em va dir que a aquest home l’anomenaven Wilfred. Tenia un bigoti espès, i uns cabells tirant a blancs. El vaig sacsejar, no responia, ara veia que era per això que no parlava. S’acabava d’unir amb el meu amic Artur. Jo ja no tenia absolutament ningú amb mi. Em quedo sol, totalment sol, no hi ha ningú més que jo. Milagrosament veig les estrelles. Sobrevisc un altre dia.
El Ritme del Cor
4. Representeu gràficament les dades de la taula de l'activitat 2 que heu anotat durant la sortida. (una gràfica per cada alumne/a)
5. Compareu els resultats obtinguts després de fer una activitat física curta i intensa amb els obtinguts després de fer una activitat física moderada i de llarga durada.
Al començament es pot veure que en l’esforç de caminar les dos persones tenien les mateixes pulsacions en un minut. En canvi, en l’esforç de córrer hi havia una gran diferència entre les dos persones.
En les dos persones que caminaven, hi havia una d’elles que tenia menys pulsacions que l’altre, encara que en els 3, 4 i 6 minuts es queden amb les mateixes pulsacions.
Podem comprovar que en les persones que corren, hi ha una que pot tenir el cor una mica més gran ja que les seves pulsacions són menors a la del seu company, i només en el final podem veure que queden amb les mateixes pulsacions.
En general podem veure que les dues persones que corren, tenen mes facilitats per recuperar-se que les dues persones que caminen, degut al resultats que s’observen
6. Quines són les partsdel cos que han participat més en l'esforç? Expliqueu detalladament com obtenen energia aquests òrgans.
Les parts que més han participat han estat: l'aparell locomotor, sistema circulatori i el sistema respiratori.
Els òrgans obtenen energia gràcies a la respiració cel·lular que fan els mitocondris, aquests obtenen oxigen i matèria orgànica que porta la sang. L'oxigen l'obté dels pulmons i d'allà passa als alvèols que estan recoberts per vasos sanguinis i l'oxigen va a passar a la sang. La matèria orgànica s'obté quan ens nodrim, a l'intestí prim s'absorbeixen els nutrients i passen al sistema circulatori. Els mitocondris de les cèl·lules agafen oxigen i matèria orgànica, i obté ATP o energia, CO2(diòxid de carboni) i aigua.
7. Com ha variat el vostre ritme respiratori en funció de l'esforç realitzat?. Justifiqueu aquesta variació en funció de les necessitats energètiques del vostre aparell locomotor.
El ritme respiratori, en funció de l’esforç realitzat, depèn de la persona. Si fas un esforç curt i intens, et canses més i tardes més en recuperar-te. Si fas un esforç llarg i moderat, et canses menys i no costa tant recuperar-se.
8. Cerqueu informació per explicar com poden variar els resultats d'aquet exercici si es tracta d'una persona fumadora respecte a una persona no fumadora.
Els resultats poden canviar perquè els fumadors, tenen els pulmons més deteriorats i
per tant tenen més risc de patir malalties com l'asma i la bronquitis crònica. I això fa que no tinguin tanta resistència com els no fumadors. Els fumadors també tenen el cor més delicat i per tant el seu pols serà més irregular i tenen més risc de patir infarts de miocardi, trombosis, i hemorràgies cerebrals.
9. Ordeneu de més a menys les situacions en què el cor batega més de pressa: a classe parlant amb els companys, a classe abans d'un exàmen, dormint, després de córrer per no perdre l'autobús i durant un partit de bàsquet.
La situació que requereix que el cor bategui més de pressa és: després de còrrer per no perdre l'autobús, durant un partit de bàsquet, abans d'un exàmen, parlant amb els companys, a classe, i finalment, dormint.
5. Compareu els resultats obtinguts després de fer una activitat física curta i intensa amb els obtinguts després de fer una activitat física moderada i de llarga durada.
Al començament es pot veure que en l’esforç de caminar les dos persones tenien les mateixes pulsacions en un minut. En canvi, en l’esforç de córrer hi havia una gran diferència entre les dos persones.
En les dos persones que caminaven, hi havia una d’elles que tenia menys pulsacions que l’altre, encara que en els 3, 4 i 6 minuts es queden amb les mateixes pulsacions.
Podem comprovar que en les persones que corren, hi ha una que pot tenir el cor una mica més gran ja que les seves pulsacions són menors a la del seu company, i només en el final podem veure que queden amb les mateixes pulsacions.
En general podem veure que les dues persones que corren, tenen mes facilitats per recuperar-se que les dues persones que caminen, degut al resultats que s’observen
6. Quines són les partsdel cos que han participat més en l'esforç? Expliqueu detalladament com obtenen energia aquests òrgans.
Les parts que més han participat han estat: l'aparell locomotor, sistema circulatori i el sistema respiratori.
Els òrgans obtenen energia gràcies a la respiració cel·lular que fan els mitocondris, aquests obtenen oxigen i matèria orgànica que porta la sang. L'oxigen l'obté dels pulmons i d'allà passa als alvèols que estan recoberts per vasos sanguinis i l'oxigen va a passar a la sang. La matèria orgànica s'obté quan ens nodrim, a l'intestí prim s'absorbeixen els nutrients i passen al sistema circulatori. Els mitocondris de les cèl·lules agafen oxigen i matèria orgànica, i obté ATP o energia, CO2(diòxid de carboni) i aigua.
7. Com ha variat el vostre ritme respiratori en funció de l'esforç realitzat?. Justifiqueu aquesta variació en funció de les necessitats energètiques del vostre aparell locomotor.
El ritme respiratori, en funció de l’esforç realitzat, depèn de la persona. Si fas un esforç curt i intens, et canses més i tardes més en recuperar-te. Si fas un esforç llarg i moderat, et canses menys i no costa tant recuperar-se.
8. Cerqueu informació per explicar com poden variar els resultats d'aquet exercici si es tracta d'una persona fumadora respecte a una persona no fumadora.
Els resultats poden canviar perquè els fumadors, tenen els pulmons més deteriorats i
per tant tenen més risc de patir malalties com l'asma i la bronquitis crònica. I això fa que no tinguin tanta resistència com els no fumadors. Els fumadors també tenen el cor més delicat i per tant el seu pols serà més irregular i tenen més risc de patir infarts de miocardi, trombosis, i hemorràgies cerebrals.
9. Ordeneu de més a menys les situacions en què el cor batega més de pressa: a classe parlant amb els companys, a classe abans d'un exàmen, dormint, després de córrer per no perdre l'autobús i durant un partit de bàsquet.
La situació que requereix que el cor bategui més de pressa és: després de còrrer per no perdre l'autobús, durant un partit de bàsquet, abans d'un exàmen, parlant amb els companys, a classe, i finalment, dormint.
Biografia d'Abdó Terrader
Abdó Terrader va néixer a figueres el 1812 i va morir a Andalusia el 1856. Va ser un polític republicà va estudiar a Perpinyà. Va ser escollit alcalde de Figueres dos cops. El 1er: les autoritats no ho van acceptar i per no no jurar lleialtat a Baldomero Espartero, el van empresonar fins que es va exiliar a Perpinyà. Des d'allà va enviar un Pla de la Revolució “ La campana”. Va tornar a Figueres però va ser desterrat a sigüenza (1844) i aviat va tornar l'exili. 2n: 1854-1855, fins que Zapatero va destruí l'ajuntament.
Obres: La esplanada 1835, Micomicó 1838.
Obres: La esplanada 1835, Micomicó 1838.
La Campana
CANÇÓ LA CAMPANA
Ja és arribat lo dia que el poble tan volia.
Fugiu tirans que un poble vols ser rei.
La bandera dorada que ja veieu colpada.
Correm germans a l'aire enervolem.
Mireu-la que és salada, la senya ciutadana.
La llibertat us prometi si l'alcem.
[Ja la campana sona, el canó ja retrona. Anem republicans a la victòria, anem anem! A la victòria, anem anem!]
Lo garrot, l'escopeta, la fals i la forqueta. Oh catalans amb valor empunyem.
La cort i la noblesa amb l'orgull de la riquesa.
Caiguin d'un cop fins al nostre nivell.
La milicia i l'un clero no tindran més que un fuero.
D'un poble sols, no hi ha altre que el seu rei.
[Ja la campana sona, el canó ja retrona. Anem republicans a la victòria, anem anem! A la victòria, anem anem!]
L'ús públics funcionaris són dignes d'atmosfaris.
Depenguem tots, del popular congrés.
Busquem-nos tres banderes del poble i luego el venen.
Morin cremats sinó pau no tindrem.
[Ja la campana sona, el canó ja retrona. Anem republicans a la victòria, anem anem! A la victòria, anem anem!]
Un sol pago directe, i un sol ram de goletes.
Tothom de lli, serà pagat com deu.
Que pagui qui té renta o bé alguna preventa.
El qui no té, no pot pagar res.
Doneu-me la gavella lo dret de la portella.
No jornalers, mai més no pagarem.
[Ja la campana sona, el canó ja retrona. Anem republicans a la victòria, anem, anem! A la victòria, anem, anem! ]
ANEM!
Ja és arribat lo dia que el poble tan volia.
Fugiu tirans que un poble vols ser rei.
La bandera dorada que ja veieu colpada.
Correm germans a l'aire enervolem.
Mireu-la que és salada, la senya ciutadana.
La llibertat us prometi si l'alcem.
[Ja la campana sona, el canó ja retrona. Anem republicans a la victòria, anem anem! A la victòria, anem anem!]
Lo garrot, l'escopeta, la fals i la forqueta. Oh catalans amb valor empunyem.
La cort i la noblesa amb l'orgull de la riquesa.
Caiguin d'un cop fins al nostre nivell.
La milicia i l'un clero no tindran més que un fuero.
D'un poble sols, no hi ha altre que el seu rei.
[Ja la campana sona, el canó ja retrona. Anem republicans a la victòria, anem anem! A la victòria, anem anem!]
L'ús públics funcionaris són dignes d'atmosfaris.
Depenguem tots, del popular congrés.
Busquem-nos tres banderes del poble i luego el venen.
Morin cremats sinó pau no tindrem.
[Ja la campana sona, el canó ja retrona. Anem republicans a la victòria, anem anem! A la victòria, anem anem!]
Un sol pago directe, i un sol ram de goletes.
Tothom de lli, serà pagat com deu.
Que pagui qui té renta o bé alguna preventa.
El qui no té, no pot pagar res.
Doneu-me la gavella lo dret de la portella.
No jornalers, mai més no pagarem.
[Ja la campana sona, el canó ja retrona. Anem republicans a la victòria, anem, anem! A la victòria, anem, anem! ]
ANEM!
Activitat 1- Topografia
1) Expliqueu què significa l’escala 1:25000.
Cada centímetre del mapa són 25000 de la realitat.
2) Marqueu al vostre mapa el recorregut que feu el dia de la sortida. Mesureu-lo amb el curvímetre i trobeu la distància que heu recorregut.
El resultat és de 23,7cm en el mapa que són 4740m en la realitat.
3) Observeu les corbes de nivell del mapa i feu un perfil topogràfic de l’etapa.
4) Redacteu un petit article amb aquestes dades que haureu de penjar al vostre blog.
A la Vajol, s'hi troba el monument de l'exili situat a 520m d'altitud. És un monument de bronze, l'únic dedicat a l'exili a França. Representa un home i la seva filla de 6 anys que ha perdut una cama per bombardejos dels franquistes a Monzó. Es dirigien a Prats de Molló.
En direcció oest després de caminar 1360m, trobem la Mina Canta (Mas Castell) a 570m d'altitud. És una antiga Mina de talc. Joan Negrín (president de la Generalitat 1937-1939) va enviar-hi quadres del museu del Prado i molts diners, que més tard seria embarcat cap a Mèxic. Actualment no obert al públic.
Anant cap al nord-oest, a una distància de 2160m i una altitud de 730m, trobem el coll de lli, el lloc per on van creuar la frontera el 1939 les més importants autoritats republicans.
Agafant un camí direcció nord-est, es troba les illes a 1720m de distància i a 540m d'altitud. Allà, podem veure l'hostal dels Trabucaires, un establiment on segons els habitants de la zona, s'hi va allotjar Lluís Companys i al moment de marxar, la mestressa li va fer una truita que no va poder pagar pagar perquè no portava diners.
En direcció sud-est a 1800m de distància trobem el coll de Manrella a una altitud de 650m, va ser seu el 1939 de la Presidència de la República i de la Presidència del govern. Hi ha el monument dedicat a Lluís Companys (antic president de la Generalitat de Catalunya).
Seguint la carretera CI-505 i després un caminet, s'arriba a Can Barris, masia situada a 2640m del coll de Manrella i a 620m d'altitud, on es van allotjar per una nit abans d'anar cap a França, Manuel Azaña (1er ministre). Juan Negrín, (Antic President de la Generalitat), Lluís Companys, lehendakari José Antonio Aguirre més altres càrrecs del govern.
Finalment, si recorrem 1120m seguint un caminet direcció sud-est, es torna al punt inicial.
Cada centímetre del mapa són 25000 de la realitat.
2) Marqueu al vostre mapa el recorregut que feu el dia de la sortida. Mesureu-lo amb el curvímetre i trobeu la distància que heu recorregut.
El resultat és de 23,7cm en el mapa que són 4740m en la realitat.
3) Observeu les corbes de nivell del mapa i feu un perfil topogràfic de l’etapa.
4) Redacteu un petit article amb aquestes dades que haureu de penjar al vostre blog.
A la Vajol, s'hi troba el monument de l'exili situat a 520m d'altitud. És un monument de bronze, l'únic dedicat a l'exili a França. Representa un home i la seva filla de 6 anys que ha perdut una cama per bombardejos dels franquistes a Monzó. Es dirigien a Prats de Molló.
En direcció oest després de caminar 1360m, trobem la Mina Canta (Mas Castell) a 570m d'altitud. És una antiga Mina de talc. Joan Negrín (president de la Generalitat 1937-1939) va enviar-hi quadres del museu del Prado i molts diners, que més tard seria embarcat cap a Mèxic. Actualment no obert al públic.
Anant cap al nord-oest, a una distància de 2160m i una altitud de 730m, trobem el coll de lli, el lloc per on van creuar la frontera el 1939 les més importants autoritats republicans.
Agafant un camí direcció nord-est, es troba les illes a 1720m de distància i a 540m d'altitud. Allà, podem veure l'hostal dels Trabucaires, un establiment on segons els habitants de la zona, s'hi va allotjar Lluís Companys i al moment de marxar, la mestressa li va fer una truita que no va poder pagar pagar perquè no portava diners.
En direcció sud-est a 1800m de distància trobem el coll de Manrella a una altitud de 650m, va ser seu el 1939 de la Presidència de la República i de la Presidència del govern. Hi ha el monument dedicat a Lluís Companys (antic president de la Generalitat de Catalunya).
Seguint la carretera CI-505 i després un caminet, s'arriba a Can Barris, masia situada a 2640m del coll de Manrella i a 620m d'altitud, on es van allotjar per una nit abans d'anar cap a França, Manuel Azaña (1er ministre). Juan Negrín, (Antic President de la Generalitat), Lluís Companys, lehendakari José Antonio Aguirre més altres càrrecs del govern.
Finalment, si recorrem 1120m seguint un caminet direcció sud-est, es torna al punt inicial.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
